diumenge, de maig 23, 2004
23 d'abril...
Un Sant Jordi global
Vivim en un món cada cop més globalitzat, on canvis constants passen a gran velocitat i tot està lligat. Podríem dir, en certa manera, que totes les aigües es comuniquen i que cada cop tenim menys compartiments estancs: el que passa a l’altra banda del planeta ens pot acabar per afectar a nosaltres. Les nostres responsabilitats, com a ciutadans d’aquesta comunitat global ja no es limiten al nostre poble, ciutat o país, sinó a tot el món. Cal però, fer un esforç per a no veure aquest fenomen com un fet negatiu: els diaris van plens de notícies que ens parlen de la “deslocalització” d’empreses multinacionals que s’ubiquen allà on la mà d’obra té un cost més barat sense tenir en compte els treballadors, o de guerres llunyanes que acaben per tenir conseqüències, de vegades fatals, al nostre país. De cop i volta, sembla que el món s’hagi convertit en una mena de joc de sobretaula, on les multinacionals i les xarxes financeres, amb la connivència d’un grapat de poderosos, fan i desfan amb les seves pròpies regles de joc. De vegades, fa l’efecte que la globalització s’hagi convertit en un enorme monstre ferotge i terrible, un drac, que ho enverina tot amb les seves alenades, sense que nosaltres hi puguem fer gran cosa i que ens cal també, un Sant Jordi global, que prengui diverses formes per tal d’evitar els excessos que aquesta provoca: més pes per part dels Estats, on es supleixin i corregeixin les mancances i desajustos que l’economia de lliure mercat implica, la creació d’organitzacions civils (ONGs) per a reforçar-ne l’actuació, l’ús de les noves tecnologies de la informació per a assolir una comunicació més eficient, etc. i garantir així un millor repartiment dels recursos: reduir la pobresa mundial, millorar la sanitat, l’educació, etc. i construir un món global on la diversitat es vegi com una font de riquesa i no com un obstacle. Globalitzem els valors, la cultura: el 23 d’abril, data en que van morir autors com Cervantes o Shakesperare o en que van néixer d’altres com Nabokov o Josep Pla, ha estat escollida per la UNESCO per a celebrar el dia Mundial del Llibre i fer que es celebri així, la diada de Sant Jordi, arreu del món. Fem doncs, que la globalització no sigui com el drac de la llegenda, que atemoria la gent, sinó més aviat com els dracs de les construccions de Gaudí: que estigui feta de petites rajoles, de “trencadís”. Una sola obra, però on cada peça compti.
|
Vivim en un món cada cop més globalitzat, on canvis constants passen a gran velocitat i tot està lligat. Podríem dir, en certa manera, que totes les aigües es comuniquen i que cada cop tenim menys compartiments estancs: el que passa a l’altra banda del planeta ens pot acabar per afectar a nosaltres. Les nostres responsabilitats, com a ciutadans d’aquesta comunitat global ja no es limiten al nostre poble, ciutat o país, sinó a tot el món. Cal però, fer un esforç per a no veure aquest fenomen com un fet negatiu: els diaris van plens de notícies que ens parlen de la “deslocalització” d’empreses multinacionals que s’ubiquen allà on la mà d’obra té un cost més barat sense tenir en compte els treballadors, o de guerres llunyanes que acaben per tenir conseqüències, de vegades fatals, al nostre país. De cop i volta, sembla que el món s’hagi convertit en una mena de joc de sobretaula, on les multinacionals i les xarxes financeres, amb la connivència d’un grapat de poderosos, fan i desfan amb les seves pròpies regles de joc. De vegades, fa l’efecte que la globalització s’hagi convertit en un enorme monstre ferotge i terrible, un drac, que ho enverina tot amb les seves alenades, sense que nosaltres hi puguem fer gran cosa i que ens cal també, un Sant Jordi global, que prengui diverses formes per tal d’evitar els excessos que aquesta provoca: més pes per part dels Estats, on es supleixin i corregeixin les mancances i desajustos que l’economia de lliure mercat implica, la creació d’organitzacions civils (ONGs) per a reforçar-ne l’actuació, l’ús de les noves tecnologies de la informació per a assolir una comunicació més eficient, etc. i garantir així un millor repartiment dels recursos: reduir la pobresa mundial, millorar la sanitat, l’educació, etc. i construir un món global on la diversitat es vegi com una font de riquesa i no com un obstacle. Globalitzem els valors, la cultura: el 23 d’abril, data en que van morir autors com Cervantes o Shakesperare o en que van néixer d’altres com Nabokov o Josep Pla, ha estat escollida per la UNESCO per a celebrar el dia Mundial del Llibre i fer que es celebri així, la diada de Sant Jordi, arreu del món. Fem doncs, que la globalització no sigui com el drac de la llegenda, que atemoria la gent, sinó més aviat com els dracs de les construccions de Gaudí: que estigui feta de petites rajoles, de “trencadís”. Una sola obra, però on cada peça compti.
