dilluns, de gener 31, 2005
Diabolus in musica!
L’interval de notes que més tard va donar lloc a l’escala Major era anomenat per l’Església, a l’Edat Mitjana, com “diabolus in musica” pel seu to alegre i festiu. És en aquesta escala que s’han fet cançons tan “diabòliques” com “Oh,Susanna” o “Frere Jacques”…
|
dissabte, de gener 29, 2005
Notes i escales
Va ser Guido D’Arezzo (995-1050) el que va donar el nom a les notes de l’escala. Les escales medievals estaven formades per sis notes (hexacords). Hi havia un himne, el de Sant Joan Baptista, els versos del qual començaven successivament amb les diferents notes. Guido D’Arezzo va anomenar cada nota amb la primera síl.laba de cada vers:
UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Iones
La nota SI es va formar gairebé un segle i mig més tard amb les majúscules de l’últim vers. UT va ser substituïda el segle XVII per DO, més fàcil de pronunciar (encara que a França se segueix anomenant igual).
Curiós tot plegat, oi?
|
UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Iones
La nota SI es va formar gairebé un segle i mig més tard amb les majúscules de l’últim vers. UT va ser substituïda el segle XVII per DO, més fàcil de pronunciar (encara que a França se segueix anomenant igual).
Curiós tot plegat, oi?
divendres, de gener 28, 2005
"Django"
Als onze anys ja sabia tocar la guitarra, el banjo i el violí i actuava amb els acordionistes tradicionals francesos. Però el 1928 la caravana en la que vivia es va incendiar i la seva mà va quedar greument malmesa amb dos dits paralitzats per sempre. Lluny de deixar la música, va desenvolupar una tècnica pròpia per tocar la guitarra sense haver de fer servir aquests dos dits, aconseguint així un so propi, original i inconfusible…
Avui: “Djangologie”, homenatge a la música de Django Reinhardt, a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
|
Avui: “Djangologie”, homenatge a la música de Django Reinhardt, a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
dijous, de gener 27, 2005
Dues hores de lucidesa
MICHAEL MOORE-MARKETING = NOAM CHOMSKY
|
dilluns, de gener 24, 2005
In the we-we hours...
Ara que ja hem dibuixat tots els dibuixos
Ara que ja hem contat tots els contes
Ara que ja hem sopat totes les sopes
(Ara que ja dormen…Shhhh…)
ballarem el vals de les hores petites
TU
i
JO
|
Ara que ja hem contat tots els contes
Ara que ja hem sopat totes les sopes
(Ara que ja dormen…Shhhh…)
ballarem el vals de les hores petites
TU
i
JO
diumenge, de gener 23, 2005
Plou
Pels lacrimals de zinc
ploren les teulades.
Sabates molles,
carrers buits.
Plouen paraigües cap per avall.
Bassals de dèries,
regalims de temps:
les hores caminen descalces
pels carrers humits
de Girona.
|
ploren les teulades.
Sabates molles,
carrers buits.
Plouen paraigües cap per avall.
Bassals de dèries,
regalims de temps:
les hores caminen descalces
pels carrers humits
de Girona.
Llegendes urbanes...
I diuen que sí…que al final hi va haver braves…
I torrades amb embotits i formatges…
(I xoricets picants)
I després pomades…
I sangria…
I festa al Karma…
I un esmorzar mentre sortia el sol…
Diuen.
|
I torrades amb embotits i formatges…
(I xoricets picants)
I després pomades…
I sangria…
I festa al Karma…
I un esmorzar mentre sortia el sol…
Diuen.
dissabte, de gener 22, 2005
Les braves!
Quedem al Zurich a les 20.00!
|
dijous, de gener 20, 2005
Jo també...
Marxa enrere de l’Església sobre l’ús del preservatiu.
Els bisbes precisen que és una “conducta sexual immoral”
Jo també sóc immoral.
|
Els bisbes precisen que és una “conducta sexual immoral”
Jo també sóc immoral.
dimecres, de gener 19, 2005
La intel.ligència fracassada
Atès que hi ha una teoria científica de la intel.ligència, n’hi hauria d’haver una altra d'igualment científica sobre l'estupidesa. Crec, fins i tot, que ensenyar-la com a assignatura troncal a tots els nivells educatius produiria enormes beneficis socials. El primer d’ells, vacunar-nos contra la ximpleria, profilaxi d’una necessitat urgent”. Així comença aquest nou llibre de José Antonio Marina. Per què ens equivoquem tant? Per què ens entossudim a amargar-nos l’existència? Per què les persones intel.ligents fan coses tan estúpides? ¿Per què ens entrebanquem cent vegades amb la mateixa pedra?
Per què? Per què? Per què?...
|
Per què? Per què? Per què?...
dimarts, de gener 18, 2005
La crua realitat
Ja ha sortit la nova revista de difusió gratuïta “Què!”
A la portada s’hi poden llegir fins a deu articles en castellà i només un en català: “Sant Antoni beneeix centenars d’animals” (gran notícia).
Ah! i el títol, que també és en català...
|
A la portada s’hi poden llegir fins a deu articles en castellà i només un en català: “Sant Antoni beneeix centenars d’animals” (gran notícia).
Ah! i el títol, que també és en català...
dilluns, de gener 17, 2005
Braves! Braves! Braves!
Recordeu: Dissabte, 22: PATATES BRAVES!!
|
diumenge, de gener 16, 2005
La teoria de l'harmonia.
Celoberts tancats:
algú ha decidit talar tots
el bulevards de París.
Moralistes sense moral,
la teoria de l’harmonia.
Violins desafinats:
El Sena plora notes tristes.
|
algú ha decidit talar tots
el bulevards de París.
Moralistes sense moral,
la teoria de l’harmonia.
Violins desafinats:
El Sena plora notes tristes.
La Torre de Londres
Els residents més famosos de la Torre són set corbs. No se sap com hi van arribar, però la llegenda diu que si mai desapareixen, el regne s’esfondrarà. És per això que les aus tenen les ales retallades, cosa que en fa impossible la seva fugida. Em temo però, que el regne no s’esfondrarà pas pels corbs, sinó per culpa de “pollastres” com Enric Windsor, Harry, pels amics i el seu pèssim gust per escollir disfresses…
|
dissabte, de gener 15, 2005
Nens
...i adults. 
Ells no tenen ego. Ni arrogància, ni prepotència, ni petulància, ni supèrbia. No, ells no en tenen. Són petits, i no tenen espai (ni encara temps) per la rancúnia o l’oblit. Ells juguen, es toquen, riuen, s’abracen i canten mentre pinten amb els dits. I, sense saber-ho, són més savis que nosaltres.
|
Ells no tenen ego. Ni arrogància, ni prepotència, ni petulància, ni supèrbia. No, ells no en tenen. Són petits, i no tenen espai (ni encara temps) per la rancúnia o l’oblit. Ells juguen, es toquen, riuen, s’abracen i canten mentre pinten amb els dits. I, sense saber-ho, són més savis que nosaltres.
Escriure
L'escriba assegut. 2.620 a.c (Louvre)
Hi ha qui escriu com aquell que fa inventari, o una autòpsia. Una descripció dels fets tallada amb bisturí. I, si els adjectius són escassos, queda tot plegat d’una asèpsia difícil de pair, d’una rigidesa de coll emmidonat (i ja no diguem si, a més, hi vol posar corbata) força incòmoda.
D’altres, però, donen a les paraules el ritme que tenen les onades un matí clar de diumenge. El ritme de l’oratge. I els més agosarats, hi fan volar estels.
|
Hi ha qui escriu com aquell que fa inventari, o una autòpsia. Una descripció dels fets tallada amb bisturí. I, si els adjectius són escassos, queda tot plegat d’una asèpsia difícil de pair, d’una rigidesa de coll emmidonat (i ja no diguem si, a més, hi vol posar corbata) força incòmoda.
D’altres, però, donen a les paraules el ritme que tenen les onades un matí clar de diumenge. El ritme de l’oratge. I els més agosarats, hi fan volar estels.
divendres, de gener 14, 2005
Nocturns
|
Faran de mi un criminal*
Durant uns mesos vaig escriure al setmanari del meu poble. Amb una tirada d’uns 2.000 exemplars, l’espai que em cedien era el meu “blog analògic”. Una mena de blog que permetia que familiars varis, la peixatera, el carnisser, els de la granja-bar (és curiós llegir-se un mateix, tot fent un cafè...) i la gent que feia cua a la perruqueria o al banc, em llegissin. Escriure, però, té els seus riscs: tard o d’hora escrius una opinió que no agrada, un matís que fereix...i llavors arriben els comentaris, les cartes a la redacció o, fins i tot, els comentaris personals. Un dels que més em va sobtar, va ser el següent: “Per menys del que has escrit, aquí al poble, durant la guerra civil, en van pelar un parell”. I la cosa va quedar aquí, perquè estem al 2.005, però no vaig poder evitar pensar com deuria ser llavors, que “trucaven de matinada”. I un calfred em va recórrer l’esquena.
|
dijous, de gener 13, 2005
Welcome...
...to the machine.
|
dimecres, de gener 12, 2005
Retorn
Dalí, 1930
Tornes
d’aquest exili
fet de temps.
Alliberada del jou
que et llastava el pas,
amb sàvia nova,
creixes com una heura
per la runa dels anys antics.
|
Tornes
d’aquest exili
fet de temps.
Alliberada del jou
que et llastava el pas,
amb sàvia nova,
creixes com una heura
per la runa dels anys antics.
dimarts, de gener 11, 2005
Salnitre
El penya-segat d'Étrat. Courbet (1869)
Penja la llum del far pels espadats i hi ha massa crits de gavines mentre el mar respira. Bat damunt les roques l’escuma d’aquests dies lleugers: encara sort que l’oratge ens durà els mots!. Només caldrà estar atents i prendre’ls quan arribi l’hora, quan llisquin intrèpids damunt l’aigua: espurnes de llum, bancs de peixos. Algues i corall. Però ara el salnitre ens omple les mans i ens rovella els somnis. Sweet dreams are made of this?
|
Penja la llum del far pels espadats i hi ha massa crits de gavines mentre el mar respira. Bat damunt les roques l’escuma d’aquests dies lleugers: encara sort que l’oratge ens durà els mots!. Només caldrà estar atents i prendre’ls quan arribi l’hora, quan llisquin intrèpids damunt l’aigua: espurnes de llum, bancs de peixos. Algues i corall. Però ara el salnitre ens omple les mans i ens rovella els somnis. Sweet dreams are made of this?
dissabte, de gener 08, 2005
Pagan poetry*
Vespertine...
La poesia per exaltar la festa del bes,
del teu cos,
de tu.
La poesia, després de l’amor,
com un pòsit de paraules.
Massa lluny dels sentits,
és només
una buida baluerna.
|
La poesia per exaltar la festa del bes,
del teu cos,
de tu.
La poesia, després de l’amor,
com un pòsit de paraules.
Massa lluny dels sentits,
és només
una buida baluerna.
divendres, de gener 07, 2005
Coses rares
People are strange...
De vegades fem coses rares. Encara que potser no ho són tant una vegada analitzats els veritables motius de l’acció. L’altre dia vaig veure, mentre baixava per Passeig de Gràcia, un individu que colpejava violentament un telèfon públic, concretament allà on s’introdueixen les monedes, amb el propi telèfon com a eina per a colpejar. Picava amb una força extrema. A partir del tercer cop, ja era prou evident que la màquina no tenia la més mínima intenció de tornar-li res. Per això diria que aquell individu, picant d’aquella manera, no tenia intenció de recuperar les monedes, sinó la feina o la nòvia perdudes. Com a mínim.
|
De vegades fem coses rares. Encara que potser no ho són tant una vegada analitzats els veritables motius de l’acció. L’altre dia vaig veure, mentre baixava per Passeig de Gràcia, un individu que colpejava violentament un telèfon públic, concretament allà on s’introdueixen les monedes, amb el propi telèfon com a eina per a colpejar. Picava amb una força extrema. A partir del tercer cop, ja era prou evident que la màquina no tenia la més mínima intenció de tornar-li res. Per això diria que aquell individu, picant d’aquella manera, no tenia intenció de recuperar les monedes, sinó la feina o la nòvia perdudes. Com a mínim.
dijous, de gener 06, 2005
Comunicació
Les paraules...
.jpg)
Cal anar més enllà de les paraules. Penetrar-les. Desdibuixar el contorn dels mots, com una aquarel.la, o un quadre impressionista. Fer-ne caure el significant, com una escorça vella i quedar-se, només, amb el significat: és aquí que tot comença. Sovint utilitzem les paraules com una crossa. Les utilitzem perquè no en sabem més.
|
.jpg)
Cal anar més enllà de les paraules. Penetrar-les. Desdibuixar el contorn dels mots, com una aquarel.la, o un quadre impressionista. Fer-ne caure el significant, com una escorça vella i quedar-se, només, amb el significat: és aquí que tot comença. Sovint utilitzem les paraules com una crossa. Les utilitzem perquè no en sabem més.
dimecres, de gener 05, 2005
Els Reis
I tu, ja has estat bon/a minyó/na aquest any?
|
Caure
Relativitat.
Va caure, és clar: feia massa temps que anava per la corda fluixa i ni els llargs bigotis que feia servir de maroma el van salvar. Va perdre l’equilibri i va caure. I l’home del monocicle va seguir pedalejant com si no anés amb ell: “Adéu, adéu...”, saludava amb el seu bombí. Tenia les rodes fetes de temps i pedalejava segles (encara que tothom es fixava més en els seus pantalons, de ratlla diplomàtica). No va ser gens estrany, doncs, que els cavalls perdessin les brides ni que un exèrcit de gramòfons envaís la pista sense que el seu domador hi pogués fer res. I ell que queia, que no parava de caure. I les ballarines, que ballaven pensaments tristos, van perdre totes el compàs: 1234, 1234...Va caure, és clar. Damunt d’una pila de notes tristes de bandoneó que, per sort, van esmorteir el cop. Només es va fer un parell d’esgarrinxades a la cara amb un grapat de semicorxeres que sobresortien. “Tot fos això... “, va dir-se.
|
Va caure, és clar: feia massa temps que anava per la corda fluixa i ni els llargs bigotis que feia servir de maroma el van salvar. Va perdre l’equilibri i va caure. I l’home del monocicle va seguir pedalejant com si no anés amb ell: “Adéu, adéu...”, saludava amb el seu bombí. Tenia les rodes fetes de temps i pedalejava segles (encara que tothom es fixava més en els seus pantalons, de ratlla diplomàtica). No va ser gens estrany, doncs, que els cavalls perdessin les brides ni que un exèrcit de gramòfons envaís la pista sense que el seu domador hi pogués fer res. I ell que queia, que no parava de caure. I les ballarines, que ballaven pensaments tristos, van perdre totes el compàs: 1234, 1234...Va caure, és clar. Damunt d’una pila de notes tristes de bandoneó que, per sort, van esmorteir el cop. Només es va fer un parell d’esgarrinxades a la cara amb un grapat de semicorxeres que sobresortien. “Tot fos això... “, va dir-se.
dimarts, de gener 04, 2005
Patates braves!
¿Qui s'apunta a fer unes braves el 22/1/05?
|
"El.líptica..."- va dir ell
Sir Isaac Newton (1642-1727)
Halley (el descobridor del cometa) i Newton passejaven tranquil•lament pels jardins de Cambridge, quan Halley (que feia mesos que estava realitzant els càlculs sense sortir-se’n) li va preguntar: “I quina forma creu vostè que té, l’òrbita dels planetes?”. Newton va respondre immediatament: “El.líptica”. Halley, sorprès, li va preguntar per què ho sabia. “Perquè ho he demostrat...”- va contestar. I no s’havia molestat en comunicar-ho a ningú!. “Però- va dir Newton a un Halley que se’l mirava incrèdul -he perdut els fulls on hi havia tots els càlculs”. Aquest, encara sorprès, li va fer prometre que li refaria els càlculs i que els hi enviaria tan bon punt els tingués, com així va fer Newton al cap de poques setmanes. Geni i figura...
|
Halley (el descobridor del cometa) i Newton passejaven tranquil•lament pels jardins de Cambridge, quan Halley (que feia mesos que estava realitzant els càlculs sense sortir-se’n) li va preguntar: “I quina forma creu vostè que té, l’òrbita dels planetes?”. Newton va respondre immediatament: “El.líptica”. Halley, sorprès, li va preguntar per què ho sabia. “Perquè ho he demostrat...”- va contestar. I no s’havia molestat en comunicar-ho a ningú!. “Però- va dir Newton a un Halley que se’l mirava incrèdul -he perdut els fulls on hi havia tots els càlculs”. Aquest, encara sorprès, li va fer prometre que li refaria els càlculs i que els hi enviaria tan bon punt els tingués, com així va fer Newton al cap de poques setmanes. Geni i figura...
