El cafè d'en Litus

He rebut un correu electrònic d’una coneguda (Ja ho deia el Pla: Tenim amics, coneguts i saludats…) que em diu que està “aburrida”. Caram! He pensat, tant de bo tothom tingués el valor d’admetre una cosa com aquesta, ens estalviaríem moltes hores de discursos fets de paraules buides, dites per més d’un, sense saber si allò que diu, és cert. Sí que és veritat, em sembla a mi, que d’un temps ençà la gent s’”aburreix” força, només cal fer una passejada a partir de mitja tarda per aquest mirall de la nostra societat que és la televisió, per veure un panorama absolutament “aburrit”: una desfilada d’exnovios/es de famoses/os, actors vinguts a menys, ratolinets engabiats, cantants de karaoke i bufaplanetes professionals explicant el què, el qui, el com i el quan, com aquell que ven menuts en una parada de la plaça, titelles encorbatats que fan desaparèixer vagues multitudinàries, vessaments de petroli i esquerdes en trens d’alta (?) velocitat perquè “así son las cosas...y así se las hemos contado”. Vistes les coses, no és d’estranyar que tots estiguem, qui més qui menys, una mica “aburrits”. Un bon antídot contra l’”aburriment” poden ser els contes del Mario Benedetti (Cuentos completos. Ed.Alfaguara), o del Woody Allen (Complete prose.Ed.Picador), per citar-ne uns quants, i ja de passada, aquesta pot ser una bona manera de combatre l’”avorriment”, però d’això ja en parlarem un altre dia...