El cafè d'en Litus

Ho farem en pessetes que sembla que es veu més clar: la diferència entre els diners que Catalunya paga al govern espanyol i els diners que tornen a Catalunya, de manera directa o indirecta, és el que s’anomena balança fiscal de Catalunya en relació amb Espanya. Quan Catalunya paga més del que rep, es diu que Catalunya té un dèficit fiscal amb Espanya. Aquest dèficit, en els darrers anys representa uns 1,2 bilions de pessetes, que és entre el 7.5% i el 10% del producte interior brut català. És a dir, de cada 100 pessetes de renda generades a Catalunya, entre 7,5 i 10 pessetes marxen cap a Madrid a canvi de res. Si fem els càlculs, obtindrem com a resultat que un dèficit d’1,2 bilions representa una mitjana de 800.000 pessetes anuals per família (unes 66.000 pts. cada mes), és a dir que cada dos o tres anys, podríem dir que cada català regala un cotxe a la resta d’Espanya. De mica en mica, s’omple (o es buida) la pica, així, el dèficit acumulat d’inversió pública de l’Estat espanyol a Catalunya en matèria d’infrastructures, des de la recuperació de l’autogovern puja fins a prop de 812.564 milions de pessetes, només cal veure que del pressupost total dedicat als aeroports de Madrid i Barcelona, durant el període 1989-2000, el de Madrid se’n endú el 80%. Un darrer exemple: Si sumem totes les despeses relacionades amb els Jocs Olímpics (infrastructures, aeroport, rondes, neteja de façanes, carrers, estadis, Vila Olímpica, Port Vell, Port olímpic, etc...) obtenim un cost total de 800.000 milions de pessetes. Si en lloc d’enviar anualment els 1,2 bilions de pessetes a Madrid (a canvi de res), els dediquéssim a fer infrastructures dins de Catalunya, doncs imagineu-vos! I encara ens sobrarien 400.000 milions de pessetes per a construir un parc com el de Port Aventura, encara que a aquest pas no ens farà cap falta perquè tota Catalunya serà, si no vigilem, un magnífic parc temàtic.