El cafè d'en Litus

Estirat al llit, amb els ulls fits al sostre, aquella tarda de diumenge va prendre la decisió. Ja no podia més. Es va aixecar mig d’esma, es va posar la jaqueta i va tancar la porta amb clau. Dues voltes. Va pujar al cotxe i com un autòmat, va arribar a l’estació. Va treure la targeta i va picar el bitllet. Un a un, va baixar els esglaons fins a l’andana, allí va esperar pacientment que vingués el tren. Al cap de cinc minuts va veure una llum que s’apropava, se la va mirar, es va atansar fins el marge, amb els dos peus sobre la línia blanca. El tren era ben a prop. No va ser fins l’últim moment que la va veure, allí, a l’altra banda, amb els peus junts, a la línia blanca. Es van mirar, el temps just per deixar passar el tren. Mentrestant, per la megafonia, s’anunciava una altra destinació.

Etiquetes de comentaris: contes