dimarts, de juny 01, 2004
"Eppur si muove"
A Florència, passats el museu dels Uffizzi i la llarga cua de gent amb màquines de fotografiar que hi ha a l’entrada, hi trobem unes cantonades més avall, un petit museu: el Museu d’Història de la Ciència. Allí hi ha molts dels aparells que els científics del Renaixement utilitzaven per fer les seves descobertes o il•lustrar les seves teories. Hi trobem una magnífica col•lecció de rellotges, motlles de cera d’anatomia, instruments quirúrgics de l’època, bombes de buit, telescopis, globus terraquis, planetaris, astrolabis, brúixoles, mapes, sistemes de lents, jocs de pesos, politges i mil i un ginys més.
Durant la meva passejada pel museu, vaig veure en un racó, una vitrina que a dins contenia una relíquia curiosa: les falanges, és a dir, els ossos del dit mig de la mà dreta de Galileu Galilei, científic de l’època, que va ser comdemnat per un tribunal de la Inquisició. Se l´acusava d´haver afirmat que la Terra no era el centre de l’univers, teoria anomenada Geocèntrica i tal vegada un xic “egocèntrica”, tal com defensava llavors l’Església. Ell, en canvi, sostenia que la Terra era un planeta més que es movia al voltant del Sol junt amb la resta de planetes (teoria Heliocèntrica), atreviment que llavors no es podia tolerar. Galileu va ser obligat a retractar-se de la seva teoria si és que no volia morir cremat en una pira. No em costa gens d’imaginar-me’l al mig del tribunal, mentre negava que la Terra es mogués al voltant del Sol però amb la mà dreta al darrera, amb el puny tancat i el dit mig - el dit de la vitrina- aixecat, tot remugant: “Eppur si muove...” (Malgrat tot, s’hi mou).
El dit en qüestió...
|
Durant la meva passejada pel museu, vaig veure en un racó, una vitrina que a dins contenia una relíquia curiosa: les falanges, és a dir, els ossos del dit mig de la mà dreta de Galileu Galilei, científic de l’època, que va ser comdemnat per un tribunal de la Inquisició. Se l´acusava d´haver afirmat que la Terra no era el centre de l’univers, teoria anomenada Geocèntrica i tal vegada un xic “egocèntrica”, tal com defensava llavors l’Església. Ell, en canvi, sostenia que la Terra era un planeta més que es movia al voltant del Sol junt amb la resta de planetes (teoria Heliocèntrica), atreviment que llavors no es podia tolerar. Galileu va ser obligat a retractar-se de la seva teoria si és que no volia morir cremat en una pira. No em costa gens d’imaginar-me’l al mig del tribunal, mentre negava que la Terra es mogués al voltant del Sol però amb la mà dreta al darrera, amb el puny tancat i el dit mig - el dit de la vitrina- aixecat, tot remugant: “Eppur si muove...” (Malgrat tot, s’hi mou).
El dit en qüestió...
