dilluns, de juny 07, 2004
Micos i mones...
* El cafè d'en Litus amb el desenvolupament sostenible: article reciclat.
Darrerament tot és “políticament correcte”. Per això ara els ciutadans ja no voten, sinó que ho fan “els ciutadans i les ciutadanes”, de la mateixa manera els nens ja no van a les escoles, sinó que ho fan “els nens i les nenes”. I això no afecta a tothom, no. Ens afecta a “tots i totes”. De cop i volta, tothom és igual: han desaparegut els prejudicis i els rols, com si la realitat vingués determinada per l’ús de les paraules. L’empresari de torn diu “les treballadores i els treballadors”, sense esmentar, això sí, que la treballadora cobra força menys per fer la mateixa feina, i és que les coses són com són malgrat s’hi apliqui a sobre un vernís de correcció. Hem evolucionat molt tècnicament: en poc temps hem passat de la màquina de vapor a arribar a Mart, d’escriure amb tinta i ploma, als moderns ordinadors amb tractament de textos a tot color. Ara bé, l’evolució social, com a persones, sembla que ens costa una mica més. Abans teníem trabucs i ara “míssils intel•ligents teledirigits”, però la qüestió és que usem la mateixa violència de sempre amb armes noves i prou. Eradicar determinats rols, determinats prejudicis és un procés lent, que no canvia d’un dia per l’altre només perquè algú comenci a dir “totes i tots”. S’hipercorregeix, se’n abusa. Canvien les formes però no el fons, per acabar fent del “totes i tots”, del “ciutadanes i ciutadans” una mena de cantarella buida que determinades persones es pengen a la solapa per a que llueixi, quan en realitat encara ens queda força camí per fer. I és que per molt “totes i tots” que utilitzem, la Història ens mostra que no hem evolucionat pas massa els darrers vint-i-cinc mil anys i que en el fons ens seguim comportant, la majoria de vegades, com poc més que micos i mones.
Es veu prou espavilat,oi?...
|
Darrerament tot és “políticament correcte”. Per això ara els ciutadans ja no voten, sinó que ho fan “els ciutadans i les ciutadanes”, de la mateixa manera els nens ja no van a les escoles, sinó que ho fan “els nens i les nenes”. I això no afecta a tothom, no. Ens afecta a “tots i totes”. De cop i volta, tothom és igual: han desaparegut els prejudicis i els rols, com si la realitat vingués determinada per l’ús de les paraules. L’empresari de torn diu “les treballadores i els treballadors”, sense esmentar, això sí, que la treballadora cobra força menys per fer la mateixa feina, i és que les coses són com són malgrat s’hi apliqui a sobre un vernís de correcció. Hem evolucionat molt tècnicament: en poc temps hem passat de la màquina de vapor a arribar a Mart, d’escriure amb tinta i ploma, als moderns ordinadors amb tractament de textos a tot color. Ara bé, l’evolució social, com a persones, sembla que ens costa una mica més. Abans teníem trabucs i ara “míssils intel•ligents teledirigits”, però la qüestió és que usem la mateixa violència de sempre amb armes noves i prou. Eradicar determinats rols, determinats prejudicis és un procés lent, que no canvia d’un dia per l’altre només perquè algú comenci a dir “totes i tots”. S’hipercorregeix, se’n abusa. Canvien les formes però no el fons, per acabar fent del “totes i tots”, del “ciutadanes i ciutadans” una mena de cantarella buida que determinades persones es pengen a la solapa per a que llueixi, quan en realitat encara ens queda força camí per fer. I és que per molt “totes i tots” que utilitzem, la Història ens mostra que no hem evolucionat pas massa els darrers vint-i-cinc mil anys i que en el fons ens seguim comportant, la majoria de vegades, com poc més que micos i mones.
Es veu prou espavilat,oi?...
