dissabte, de juny 12, 2004
Quina fortor...!
Fortor... 
Entro a la Renfe al migdia, sardines dins d’un vagó, avui però, he tingut sort: he pogut seure! Ell entra darrera meu, amb els seus pantalons curts, la camisa i les xancletes. Es queda dret i es recolza a la barra que hi ha al meu costat. És just en aquest moment que de la bisectriu de l’angle que formen el cos i el braç de l’individu en qüestió m’arriba una olor indefinible, una olor que malgrat tot, tothom podria definir molt bé. A mi em sembla perfecte que tothom pensi, tal com estan les coses, en el desenvolupament sostenible. Ara bé, la camisa, ara que s'acosta la calor, millor no reciclar-la...
|
Entro a la Renfe al migdia, sardines dins d’un vagó, avui però, he tingut sort: he pogut seure! Ell entra darrera meu, amb els seus pantalons curts, la camisa i les xancletes. Es queda dret i es recolza a la barra que hi ha al meu costat. És just en aquest moment que de la bisectriu de l’angle que formen el cos i el braç de l’individu en qüestió m’arriba una olor indefinible, una olor que malgrat tot, tothom podria definir molt bé. A mi em sembla perfecte que tothom pensi, tal com estan les coses, en el desenvolupament sostenible. Ara bé, la camisa, ara que s'acosta la calor, millor no reciclar-la...
