dilluns, de juny 14, 2004

 

"Quo vadis" , català?*

- “Me pones un cortado?”.
– Escolta…- li dic – Per què no el demanes en català, segur que el cambrer t’entén igual…
- Ai, no ho sé – em respon – per educació…
Per educació, neguem a aquella persona, en cas de que vulgui fer-ho, la possibilitat de parlar en català. Algú s’imagina que passaria si anéssim a Londres a aprendre anglès i tothom, per educació, se’ns dirigís en el nostre idioma d’origen? Aprendríem ben poc anglès. Per educació i amb el raonament de “ho farem en castellà, que així tothom ho entén...”, el català serà d’aquí uns anys una llengua morta com el llatí, que trobarem als llibres i prou, que servirà per quan vulguem donar un toc folklòric a la nostra parla i així com el llatí ens ha deixat la possibilitat de tenir “lapsus” o fer del futbol el nostre “modus vivendi”, doncs d’aquí a uns anys també podrem etzibar, de tant en tant, que “Qui dia passa, any empeny!” i que “Cel rogent, pluja o vent” i l’Avui serà un tríptic on hi escriuran quatre gats dient que “on anirem a parar?!”, a TV3 faran com el Canal 9 valencià que passen les pel•lícules en castellà i potser acabarem fent aplecs de sardanes a “Vich” i “Jochs florals” xarons on es parlarà “lo plus bell catalanesc del món”. Ara per ara, seguim demanant “un cortado” per educació i la veritat és que “tempus fugit” i “el més calent, és a l’aigüera”...

*Bibliografia: “Dolor de llengua” (Enric Larreula.Ed.3i4) i “Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l’agonia del català” (Eugeni Casanova. Pagès editors).



<< Home
|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.