El cafè d'en Litus

No, no és cap “boutade” com les que gastava l’Oscar Wilde. Sovint tendim a creure que el que llegim al diari o veiem al telenotícies és cert, però i si la persona que ens informa està, per ignorància (o mala fe) desinformada? Quantes vegades una cosa ha passat com a certa i era només una mentida repetida una vegada i una altra en diferents mitjans? Qui no ha vist ensorrar-se a la borsa empreses que havien de pujar molt quan en realitat tot era una “bombolla” basada en l’especulació o la manipulació de les dades comptables? O les famoses “armes de destrucció massiva”, algú en va veure alguna fotografia? I la manipulació informativa de l’atemptat de Madrid, a l’estació d’Atocha, on tots els diaris estrangers difonien una versió totalment diferent a la que donava el Govern? N’hi ha prou en fer una volta per alguns pobles del País Basc per a veure una realitat d’Espanya molt diferent de la que ens dibuixen als telediaris, per posar un altre exemple. Vivim rodejats d’enquestes manipulades o amb dades esbiaixades, de gent que les interpreta a la seva manera, en tertúlies televisives, radiofòniques i escrits de premsa, que pregonen veritats absolutes i les desmenteixen al cap d’un parell de mesos amb la més absoluta impunitat i barra, mentre que a nosaltres no ens queda cap més opció que dir, com cantava en John Lennon: “Gimme some truth!” (digueu-me la veritat!).

John Lennon: "Gimme some truth!!" 


Al cafè sona ara: Closing Time. Tom Waits