El cafè d'en Litus

No surtis del camí marcat, mai. No ho facis si no vols veure com tot de dits t’assenyalen acusadors. Sortiran d’arreu, no et preocupis; i a qualsevol hora. Fes doncs el que s’espera de tu, sigues mesell, un peó amable dins l’engranatge: sigues bon estudiant (estudia el que toca, no fessis pas una carrera per a morts de gana. Econòmiques o Dret, faran el fet), busca’t parella (“encara no tens nòvia?”), demana una hipoteca i casa’t ("encara no teniu fills?").Consumeix i calla. El consum és el que mou l’economia, ja ho saps. Altres maneres de fer, produir, de pensar...de viure, podrien ser pernicioses pel sistema. No toquis res, doncs. Al capdavall, sempre s’ha fet així. I sobretot, no facis cap pas en fals, perquè el primer que sentiràs, serà la veu dels dits acusadors que, a cau d’orella, et xiuxiuejaran: "Jo ja t'ho deia..."