dimarts, de juny 29, 2004
"Torna-la a tocar, Sam!"
Era Humphrey Bogart "metrosexual"?
Descobreix les claus del mite!
Properament aquí, al cafè d'en Litus: el millor periodisme d'investigació.
En el fons, ell va ser el primer...
Bogart tenia 42 anys quan els Estats Units van entrar en guerra. Era massa gran per a enrolar-se a l'exèrcit, així que es va quedar a Hollywood fent pel.lícules antifeixistes. Quatre dies després de l'atac a Pearl Harbor el productor Hal Wallis va rebre una sinopsi d'una obra de teatre anomenada Everybody Comes to Rick's, i que en qüestió de molt poc temps ja va passar a dir-se Casablanca (afortunadament!). Wallis va decidir donar el paper de Rick a Bogart, tot i que ningú més semblava convençut que l'ex gángster pogués fer-lo (en un principi l’havia de fer un altre actor: Ronald Reagan!). El paper de Ilsa va anar per a una sueca de 27 anys d'aspecte angelical i mirada transparent que acabava d'aterrar a Hollywood: Ingrid Bergman. El rodatge estava apunt de començar, tenien un bon director, Michael Curtiz, els actors adequats, els decorats preparats i els trets generals de la història, però no tenien ni guió i, sobretot, final. La situació era realment insòlita, ja que els bessons Epstein i Howard Koch escrivien les frases del diàleg el mateix dia que es rodava: El 17 de juliol va començar el rodatge de l'última seqüència, la de l'aeroport, una escena mítica que anava a convertir-se en referència per a diverses generacions. Encara en aquest instant ningú no sabia quin seria el final de la pel•lícula. Algunes de les frases més famoses es van improvisar en el mateix plató o es van afegir una vegada acabada: “Toca-la altra vegada Sam, Sempre ens quedarà París, Louis, crec que aquest és l’inci d'una bella amistat…”.En l'escena en la qual Victor Laszlo dirigeix a l'orquestra del cabaret per a cantar La Marsellesa, molts dels actors i extres que omplien el local eren refugiats europeus que van sentir la cançó com alguna cosa propia i van acabar plorant d'emoció…
"You must remember this
A kiss is stills a kiss
A sigh is just a sigh:
The fundamental things
apply.
As time goes by.
And when two lovers woo,
They still say I love you,
On that you can rely..."
THE END
|
Descobreix les claus del mite!
Properament aquí, al cafè d'en Litus: el millor periodisme d'investigació.
En el fons, ell va ser el primer...
Bogart tenia 42 anys quan els Estats Units van entrar en guerra. Era massa gran per a enrolar-se a l'exèrcit, així que es va quedar a Hollywood fent pel.lícules antifeixistes. Quatre dies després de l'atac a Pearl Harbor el productor Hal Wallis va rebre una sinopsi d'una obra de teatre anomenada Everybody Comes to Rick's, i que en qüestió de molt poc temps ja va passar a dir-se Casablanca (afortunadament!). Wallis va decidir donar el paper de Rick a Bogart, tot i que ningú més semblava convençut que l'ex gángster pogués fer-lo (en un principi l’havia de fer un altre actor: Ronald Reagan!). El paper de Ilsa va anar per a una sueca de 27 anys d'aspecte angelical i mirada transparent que acabava d'aterrar a Hollywood: Ingrid Bergman. El rodatge estava apunt de començar, tenien un bon director, Michael Curtiz, els actors adequats, els decorats preparats i els trets generals de la història, però no tenien ni guió i, sobretot, final. La situació era realment insòlita, ja que els bessons Epstein i Howard Koch escrivien les frases del diàleg el mateix dia que es rodava: El 17 de juliol va començar el rodatge de l'última seqüència, la de l'aeroport, una escena mítica que anava a convertir-se en referència per a diverses generacions. Encara en aquest instant ningú no sabia quin seria el final de la pel•lícula. Algunes de les frases més famoses es van improvisar en el mateix plató o es van afegir una vegada acabada: “Toca-la altra vegada Sam, Sempre ens quedarà París, Louis, crec que aquest és l’inci d'una bella amistat…”.En l'escena en la qual Victor Laszlo dirigeix a l'orquestra del cabaret per a cantar La Marsellesa, molts dels actors i extres que omplien el local eren refugiats europeus que van sentir la cançó com alguna cosa propia i van acabar plorant d'emoció…
"You must remember this
A kiss is stills a kiss
A sigh is just a sigh:
The fundamental things
apply.
As time goes by.
And when two lovers woo,
They still say I love you,
On that you can rely..."
THE END
