dijous, de juliol 01, 2004
La violència de gènere.
Editorial a Forja (setmanari local)
La violència de gènere.
Finalment el govern central ha aprovat la tramitació del projecte de llei contra la violència de gènere. La magnitud i la gravetat del problema exigien la celeritat del tràmit: l’anomenada “violència de gènere” (una mala traducció del “gender” de l’anglès) és un fet constant als nostres diaris, un degoteig continu. Gairebé cada dia, els mitjans de comunicació s’han de fer ressò d’un nou cas de violència amb conseqüències, moltes vegades, fatals. Diversos estudis jurídics i sociològics avalen la majoria de mesures que instaurarà la nova llei quan l’aprovi el Congrés de Diputats. En qüestions com les de la violència domèstica, s’està vivint en els darrers anys un canvi cultural important: moltes dones han deixat de considerar l’agressió dels seus cònjuges com una fatalitat i han pres consciència que eren víctimes d’un delicte. Era necessari, doncs, que aquest canvi tingués una adequada resposta legislativa. El text revisat en el consell de ministres es basa en quatre eixos: la prevenció, la protecció, la recuperació de les víctimes i les sancions als agressors. Potser de tots aquests punts, el més important a llarg termini és el de la prevenció, ja que la resta fan referència a agressions ja consumades. Prevenir que aquestes no passin és el més important. Cal, doncs, subratllar la importància de l’educació en la igualtat a les escoles com a primera mesura per eradicar, tal i com esmenta el text, “un sentiment de dominació” cap a la dona, tot canviant determinats rols establerts fins ara, amb la inclusió en el contingut curricular de la formació en igualtat de gènere. Un altre eix important serà el de la protecció, on s’hi implicaran totes les forces de seguretat, policia local inclosa, juntament amb la creació d’una delegació del govern contra la violència de gènere i una secretaria general d’Igualtat. Per altra banda, s’ha descartat adoptar cap mesura concreta per prevenir denuncies falses de violència de gènere en considerar que els casos que es donen representen una proporció ínfima. La formació i els ajuts a les dones també tindran una especial rellevància. Podem dir, doncs, que la tramitació d’aquest projecte de llei suposa un pas molt important per a donar solucions a un fenomen que, segons recordava el Ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, en els últims anys ha suposat la mort de 600 dones (gairebé 100 el 2003) i que provoca un allau anual de denúncies per maltractament físics i psíquics. Concretament, segons els informes realitzats amb les darreres dades estadístiques, es pot assegurar que a Espanya hi ha uns dos milions de dones víctimes de maltractaments.
|
La violència de gènere.
Finalment el govern central ha aprovat la tramitació del projecte de llei contra la violència de gènere. La magnitud i la gravetat del problema exigien la celeritat del tràmit: l’anomenada “violència de gènere” (una mala traducció del “gender” de l’anglès) és un fet constant als nostres diaris, un degoteig continu. Gairebé cada dia, els mitjans de comunicació s’han de fer ressò d’un nou cas de violència amb conseqüències, moltes vegades, fatals. Diversos estudis jurídics i sociològics avalen la majoria de mesures que instaurarà la nova llei quan l’aprovi el Congrés de Diputats. En qüestions com les de la violència domèstica, s’està vivint en els darrers anys un canvi cultural important: moltes dones han deixat de considerar l’agressió dels seus cònjuges com una fatalitat i han pres consciència que eren víctimes d’un delicte. Era necessari, doncs, que aquest canvi tingués una adequada resposta legislativa. El text revisat en el consell de ministres es basa en quatre eixos: la prevenció, la protecció, la recuperació de les víctimes i les sancions als agressors. Potser de tots aquests punts, el més important a llarg termini és el de la prevenció, ja que la resta fan referència a agressions ja consumades. Prevenir que aquestes no passin és el més important. Cal, doncs, subratllar la importància de l’educació en la igualtat a les escoles com a primera mesura per eradicar, tal i com esmenta el text, “un sentiment de dominació” cap a la dona, tot canviant determinats rols establerts fins ara, amb la inclusió en el contingut curricular de la formació en igualtat de gènere. Un altre eix important serà el de la protecció, on s’hi implicaran totes les forces de seguretat, policia local inclosa, juntament amb la creació d’una delegació del govern contra la violència de gènere i una secretaria general d’Igualtat. Per altra banda, s’ha descartat adoptar cap mesura concreta per prevenir denuncies falses de violència de gènere en considerar que els casos que es donen representen una proporció ínfima. La formació i els ajuts a les dones també tindran una especial rellevància. Podem dir, doncs, que la tramitació d’aquest projecte de llei suposa un pas molt important per a donar solucions a un fenomen que, segons recordava el Ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, en els últims anys ha suposat la mort de 600 dones (gairebé 100 el 2003) i que provoca un allau anual de denúncies per maltractament físics i psíquics. Concretament, segons els informes realitzats amb les darreres dades estadístiques, es pot assegurar que a Espanya hi ha uns dos milions de dones víctimes de maltractaments.
