diumenge, de juliol 11, 2004
Un argument de pes
És a prop d’un munt de sorra, amb un cubell, una pala i un garbell. Ajaguda d’aquella manera que només la quitxalla més petita poden fer, gairebé toca el terra. Una postura que ja d’adults produiria un desballestament o un fort atac de lumbars a més d’un.
- Què fas?- li dic
- Terra fina! – em contesta, tota riallera, mentre tira una palada de sorra al garbell
- I per què?
- Perquè m’agrada!
No sé què els semblarà a vostès -que diria en Josep Pla- però a mi m’ha semblat un argument amb molt de pes.
Tot escoltant: "Raons de pes". Umpah-pah (1991)
|
- Què fas?- li dic
- Terra fina! – em contesta, tota riallera, mentre tira una palada de sorra al garbell
- I per què?
- Perquè m’agrada!
No sé què els semblarà a vostès -que diria en Josep Pla- però a mi m’ha semblat un argument amb molt de pes.
Tot escoltant: "Raons de pes". Umpah-pah (1991)
