dimecres, d’agost 11, 2004
Amic e Amat*
Comentari que vaig fer al blog de Na Teresa Amat i que amb permís de la mestressa hem penjat aquí al Cafè.
"Que a Catalunya hi ha més diners que a la resta d'Espanya no és un tòpic. Potser aquí rau el principal problema: que entre tots plegats ens han fet creure que sí que ho és, ens han fet creure que en realitat, la diferència, no és tanta. Però si mirem qualsevol mapa de distribució de la renda a Espanya (jo he agafat l'Anuari Econòmic d'Espanya 2003 que publica La Caixa) i observem l'Índex de renda familiar disponible per habitant tenim que:
NAVARRA: 9
P.BASC: 9
BALEARS: 8
CATALUNYA: 8
i finalment:
ANDALUSIA: 4
EXTREMADURA: 3
Aquí doncs tenim un nivell de renda més alt i un nivell de renda més alt implica més consum (perquè la propensió a l'estalvi és baixa) i més consum implica, entre altres coses més viatges, això ho sabia fins i tot H.Ford quan va apujar el sou als seus treballadors de la cadena de muntatge per a que compressin els cotxes que ells mateixos feien. Per això se sent més català a fora de la proporció que representem a Espanya, perquè som més rics.
O sigui que, fent un símil, si Espanya fos un tren, Catalunya en seria, junt amb el País Basc, el motor. El problema és que al País Basc són econòmicament independents i això és tenir-ho gairebé tot. Nosaltres, no. El que seria interessant d'analitzar, és l'espoli al que ens sotmet l'Estat Espanyol, ja sigui en dèficit fiscal (es creu que és aproximadament uns 360 euros per català cada mes), dèficit d'infraestructures, etc...
Tot això fa que Catalunya quedi, econòmicament, enrera i si consultem l'IDESCAT veurem que sempre havíem tingut un PIB més alt que la resta d'Espanya i a les últimes dades és més baix. Potser és una dada conjuntural, però és un bon indicador. Finalment, per si voleu tenir un bon llibre on s'analitzi tot plegat, us recomano els de Francesc Cabana que escriu cada diumenge a l'Avui i que són: "37 anys de Franquisme a Catalunya: una visió econòmica", "25 anys de llibertat, autonomia i centralisme: una visió econòmica" i "Madrid i el centralisme", junt amb els llibres d'en Xavier Roig: "Ni som ni serem" i "Entre l'Espanya i la paret" i "El dèficit Fiscal de Catalunya amb Espanya" d’Úrsula de Serrallonga."
* "Amic e amat" de Ramon Llull
|
"Que a Catalunya hi ha més diners que a la resta d'Espanya no és un tòpic. Potser aquí rau el principal problema: que entre tots plegats ens han fet creure que sí que ho és, ens han fet creure que en realitat, la diferència, no és tanta. Però si mirem qualsevol mapa de distribució de la renda a Espanya (jo he agafat l'Anuari Econòmic d'Espanya 2003 que publica La Caixa) i observem l'Índex de renda familiar disponible per habitant tenim que:
NAVARRA: 9
P.BASC: 9
BALEARS: 8
CATALUNYA: 8
i finalment:
ANDALUSIA: 4
EXTREMADURA: 3
Aquí doncs tenim un nivell de renda més alt i un nivell de renda més alt implica més consum (perquè la propensió a l'estalvi és baixa) i més consum implica, entre altres coses més viatges, això ho sabia fins i tot H.Ford quan va apujar el sou als seus treballadors de la cadena de muntatge per a que compressin els cotxes que ells mateixos feien. Per això se sent més català a fora de la proporció que representem a Espanya, perquè som més rics.
O sigui que, fent un símil, si Espanya fos un tren, Catalunya en seria, junt amb el País Basc, el motor. El problema és que al País Basc són econòmicament independents i això és tenir-ho gairebé tot. Nosaltres, no. El que seria interessant d'analitzar, és l'espoli al que ens sotmet l'Estat Espanyol, ja sigui en dèficit fiscal (es creu que és aproximadament uns 360 euros per català cada mes), dèficit d'infraestructures, etc...
Tot això fa que Catalunya quedi, econòmicament, enrera i si consultem l'IDESCAT veurem que sempre havíem tingut un PIB més alt que la resta d'Espanya i a les últimes dades és més baix. Potser és una dada conjuntural, però és un bon indicador. Finalment, per si voleu tenir un bon llibre on s'analitzi tot plegat, us recomano els de Francesc Cabana que escriu cada diumenge a l'Avui i que són: "37 anys de Franquisme a Catalunya: una visió econòmica", "25 anys de llibertat, autonomia i centralisme: una visió econòmica" i "Madrid i el centralisme", junt amb els llibres d'en Xavier Roig: "Ni som ni serem" i "Entre l'Espanya i la paret" i "El dèficit Fiscal de Catalunya amb Espanya" d’Úrsula de Serrallonga."
* "Amic e amat" de Ramon Llull
