dimarts, d’agost 17, 2004
El final de la festa.
L'as de "bastos"... 
Al final t’ha deixat. És clar. Però va...ja sabies que tard o d’hora ho faria. Ara ja no som als 90, ni tenim 20 anys. Ara ja no es porta el “grunge” i tot té un aire natural, ecologista i solidari. Ara la guitarra ja no enlluerna a ningú i les recopilacions de música han de sonar dins d’un Golf o dins la cadena hi-fi d’una casa de propietat, per anar bé. Semblava que jugàveu al mateix joc, però no. De tant en tant, ella et deia: “avui no surto, que demà tinc examen...”, mentre tu seguies de festa amb els amics. I els 90 van passar avall i ja no tenim 20 anys, sinó 30 i avui t’ha dit que et deixava per un antic company de carrera i que li sap molt greu i ara tu no te’n saps avenir. Tu, que sempre estaves a l’última. Ara, de cop i volta, algú toca una altra cançó i a tu t’ha agafat amb el pas canviat. Desenganya’t: ja no som als 90, ja no tenim 20 anys sinó 30, la festa s’ha acabat i a tu, et toca fregar els plats.
|
Al final t’ha deixat. És clar. Però va...ja sabies que tard o d’hora ho faria. Ara ja no som als 90, ni tenim 20 anys. Ara ja no es porta el “grunge” i tot té un aire natural, ecologista i solidari. Ara la guitarra ja no enlluerna a ningú i les recopilacions de música han de sonar dins d’un Golf o dins la cadena hi-fi d’una casa de propietat, per anar bé. Semblava que jugàveu al mateix joc, però no. De tant en tant, ella et deia: “avui no surto, que demà tinc examen...”, mentre tu seguies de festa amb els amics. I els 90 van passar avall i ja no tenim 20 anys, sinó 30 i avui t’ha dit que et deixava per un antic company de carrera i que li sap molt greu i ara tu no te’n saps avenir. Tu, que sempre estaves a l’última. Ara, de cop i volta, algú toca una altra cançó i a tu t’ha agafat amb el pas canviat. Desenganya’t: ja no som als 90, ja no tenim 20 anys sinó 30, la festa s’ha acabat i a tu, et toca fregar els plats.
