divendres, d’agost 20, 2004
El suplent
Mans dibuixant.M.C Escher, 1948 
Tinc un suplent. Tots en tenim un, suposo. S’assembla a mi, parla com jo, és mou com jo...anem plegats, l’un al costat de l’altre i a vegades la gent ens confon. És clar. A mi ja em a bé. Al capdavall, d’això es tracta. Tothom té un suplent. El treiem a la feina, a vegades, als estudis, a les converses...el treiem i li fem fer que sí amb el cap, mentre nosaltres som lluny. El problema és que de tant usar-lo, el suplent és converteixi en jo i el jo, passi a ser el suplent.
|
Tinc un suplent. Tots en tenim un, suposo. S’assembla a mi, parla com jo, és mou com jo...anem plegats, l’un al costat de l’altre i a vegades la gent ens confon. És clar. A mi ja em a bé. Al capdavall, d’això es tracta. Tothom té un suplent. El treiem a la feina, a vegades, als estudis, a les converses...el treiem i li fem fer que sí amb el cap, mentre nosaltres som lluny. El problema és que de tant usar-lo, el suplent és converteixi en jo i el jo, passi a ser el suplent.
