dissabte, d’agost 14, 2004

 

La memòria dels dits

Eres al fons de l’armari amb la funda plena de pols. Pobra guitarra, hores i hores amb tu...i ara ja ho veus, tancada, muda, dins una funda. Però avui, no sé perquè, t’he agafat i a poc a poc, he posat els dits damunt les teves cordes i he començat a passejar per damunt del màstil. Increïblement, encara estaves afinada i tenies la mateixa veu càlida de sempre. Els dits, tots sols, han començat a tocar. Quan he acabat me’ls he mirat gairebé sorprès. Ja ho deia la meva professora que els dits tenen memòria! Deuen ser com aquells vells amics que sempre tornen i no hi fa res el temps que hagi passat, que sempre recorden les notes de la nostra cançó.



<< Home
|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.