dijous, d’agost 26, 2004
L'Urf...
L'Urf 
Feia una bona estona que l’Urf era assegut en aquella pedra, tot pensant la manera de menjar-se aquella cuixa. Uns dies abans, havia caigut del cel un raig de llum (que el grup va acordar anomenar “llamp”) que encengué una vella soca. La llum, d’un taronja intens, presa dins el tió, ballava amb el vent bo i escalfant-los a tots. Com a ofrena, decidiren llençar-hi una cuixa de xai, ofrena que una hora més tard i davant del migrat rebost d’aquell dia, optaren per retirar del foc, per acabar descobrint amb gran sorpresa, que la cuixa rostida era molt més bona.
Però avui del cel no hi queia res i l’Urf no parava de donar voltes a la manera com podia rostir el xai. Voltes i voltes...voltes i voltes...fins que al vespre, fosc i ja cansat, es va aixecar. Frustrat, va llençar una puntada de peu a un còdol que va anar a espetegar contra una altra pedra, tot fent sorgir, d’enmig de la foscor, una espurna d’un taronja intens...
|
Feia una bona estona que l’Urf era assegut en aquella pedra, tot pensant la manera de menjar-se aquella cuixa. Uns dies abans, havia caigut del cel un raig de llum (que el grup va acordar anomenar “llamp”) que encengué una vella soca. La llum, d’un taronja intens, presa dins el tió, ballava amb el vent bo i escalfant-los a tots. Com a ofrena, decidiren llençar-hi una cuixa de xai, ofrena que una hora més tard i davant del migrat rebost d’aquell dia, optaren per retirar del foc, per acabar descobrint amb gran sorpresa, que la cuixa rostida era molt més bona.
Però avui del cel no hi queia res i l’Urf no parava de donar voltes a la manera com podia rostir el xai. Voltes i voltes...voltes i voltes...fins que al vespre, fosc i ja cansat, es va aixecar. Frustrat, va llençar una puntada de peu a un còdol que va anar a espetegar contra una altra pedra, tot fent sorgir, d’enmig de la foscor, una espurna d’un taronja intens...
Etiquetes de comentaris: contes
