dimecres, d’agost 25, 2004
Petits detalls (i III)
(Continuació)
La comitiva era a fora i d’un moment a l’altre vindrien els de la funerària per a recollir-lo junt amb totes les corones de flors (“Dels teus fills i la teva dona que tant et van estimar”...).
Hi havia un silenci espès a tota la sala. De sobte es van sentir uns cops, la Juliette de primer va pensar que trucaven, però no, provenien del taüt. Espantada davant la possibilitat que el seu marit fos viu, va córrer a obrir-lo.
- “Juliette! Oh!...Gràcies!...Gràcies!”- va a encertar a dir l’home, tot atabalat i ben blanc -“Em pensava que m’hi quedava! Sóc viu!...sóc viu!”
Però la Juliette ho ha havia arreglat tot fins el més petit detall: la música, les flors, els recordatoris... i dos bitllets d’avió cap al Brasil. Va posar un coixí dins del taüt i el va tancar d’un cop sec -clac!- mentre per la porta entraven, diligents, els homes de la funerària.
|
La comitiva era a fora i d’un moment a l’altre vindrien els de la funerària per a recollir-lo junt amb totes les corones de flors (“Dels teus fills i la teva dona que tant et van estimar”...).
Hi havia un silenci espès a tota la sala. De sobte es van sentir uns cops, la Juliette de primer va pensar que trucaven, però no, provenien del taüt. Espantada davant la possibilitat que el seu marit fos viu, va córrer a obrir-lo.
- “Juliette! Oh!...Gràcies!...Gràcies!”- va a encertar a dir l’home, tot atabalat i ben blanc -“Em pensava que m’hi quedava! Sóc viu!...sóc viu!”
Però la Juliette ho ha havia arreglat tot fins el més petit detall: la música, les flors, els recordatoris... i dos bitllets d’avió cap al Brasil. Va posar un coixí dins del taüt i el va tancar d’un cop sec -clac!- mentre per la porta entraven, diligents, els homes de la funerària.
Etiquetes de comentaris: contes
