El cafè d'en Litus

- Encara estàs enfadada?
- …
- Dona, no n’hi havia per tant!
- …
- Avui he vist en Miralpeix. Està fotut des que el va deixar la dona.
- …
- Vols aigua? Això no t’ho menges? Porta, ja m’ho acabo jo…últimament no menges massa, eh?
- …
- Doncs el pobre Miralpeix està ben tou, s’arrossega pel carrer. Déu ni do! Home, després de tants anys i ara que ja tenien el pis pagat, va i li marxa la dona amb el comptable, tu creus?! Com som!... Amb el dropo d’en Fernández! Tan estirat com és…mira, com que ara en toca i li brilla el pèl…
- …
- Jo, a la Maria ja li veia, en el fons era una harpia ambiciosa, i és clar, amb el bonàs d’en Miralpeix, res a fer-hi…és bon xicot, responsable, treballador, però li falta empenta…
- …
- Sigui com sigui em té ben capficat!
- …
- Està encaparrat, jo ja li dic que la vida continua i que miri de distreure’s, fins i tot que provi de buscar algú altre, que surti…però està com obsessionat. Si segueix així, acabarà parlant tot sol!
- …

...com un mussol.