El cafè d'en Litus

A vegades (més de les que voldria) no em serveix ni per demanar l’esmorzar: “Un entrepà de...”, “cómo?”, “un entrepà...”, “Ah...un bocadillo...”. Ni per demanar un suc: “de préssec”, “de?”, “de préssec...”. Aquest cop la comunicació ja és impossible. Claudico: “de melocotón”. Em sap greu veure com la meva llengua no em serveix. Sobretot perquè em fa sentir foraster al meu propi país. Potser és només part d’un procés d’extinció a la llarga (no sabem quan) inevitable. Una llengua que no serveix com a instrument de comunicació no és més que una relíquia arqueològica, mantinguda de forma artificial, dins d’un hivernacle. A la universitat de Sabadell, per exemple, tot és en català: els rètols de fotocòpies, els preus del bar, les aules...però pares l’orella i el català gairebé no s’hi sent. El raonament és inevitable: quin sentit té fer del català la llengua vehicular de l’ensenyament? Als graus superiors (llicenciatures i postgraus) el fet encara no és tan accentuat, però diria que només és qüestió de temps perquè acabi per passar el mateix. De fet, n’hi ha prou en comparar la Universitat Autònoma de Barcelona d’ara amb la de fa deu anys: el retrocés de l’ús del català com a instrument de comunicació entre alumnes és innegable. Fins i tot, amb l’increment d’estudiants Erasmus que demanen moltes vegades que es realitzin les classes en castellà, el català ha perdut pes dins les classes. En igualtat de condicions, el català sempre hi té les de perdre: intentar que es mantingui el català en lloc del castellà, en una classe petita, majoritàriament catalanoparlant, perquè dues persones no l’entenen massa, és una situació prou tensa que he pogut viure recentment. Defensar el català en una classe de cent alumnes de majoria castellanoparlant en cas que algú demani que es facin en castellà i el professor ho accepti, és una feina impossible. Potser sí que amb el temps acabarem demanant tots un suc de “melocotón”, perquè no haurem sabut o pogut fer del català un idioma útil i de futur. Les noves generacions potser demanaran un suc de “melocotón” i el gust serà el mateix de sempre. Però ja no serà igual.