diumenge, de setembre 12, 2004
Ser o no ser
Ser o no ser, pensen les gàrgoles... 
Tornava de la feina. Una feina rutinària i grisa que exercia des de feia anys. Gairebé no va sentir el cop. Es va girar i va veure algú que s’assemblava a ell, estirat al terra. Però no es va sorprendre. Res del que passava en aquella enorme metròpoli el sorprenia ja. Va arribar a casa: el fill gran no hi era i la filla petita feia hores que era tancada a la seva habitació, tot escoltant música. Feia temps que hi parlava poc, molt poc. Però això ja no el sorprenia. Va sopar amb la seva dona. Ella no li deia res, però això, també, ja no el sorprenia.
Feia temps que vivia així i res ja no el sorprenia. Només es va sorprendre quan, al cap d’uns dies, assegut al sofà de casa, va llegir la seva esquela al diari.
|
Tornava de la feina. Una feina rutinària i grisa que exercia des de feia anys. Gairebé no va sentir el cop. Es va girar i va veure algú que s’assemblava a ell, estirat al terra. Però no es va sorprendre. Res del que passava en aquella enorme metròpoli el sorprenia ja. Va arribar a casa: el fill gran no hi era i la filla petita feia hores que era tancada a la seva habitació, tot escoltant música. Feia temps que hi parlava poc, molt poc. Però això ja no el sorprenia. Va sopar amb la seva dona. Ella no li deia res, però això, també, ja no el sorprenia.
Feia temps que vivia així i res ja no el sorprenia. Només es va sorprendre quan, al cap d’uns dies, assegut al sofà de casa, va llegir la seva esquela al diari.
