dijous, d’octubre 28, 2004
Les paraules nues
Un dia et faltaran les paraules. Segur. Les buscaràs i no hi seran. Les hauràs perdut, tal com ara perds els records, la gent i fins allò que t’és més quotidià: les claus de casa, les ulleres...Però potser llavors ja no ens caldran: n’hi haurà prou amb un gest o una mirada.
Les paraules ens són, sovint, una excusa perquè no en sabem més. El que de debò costa és despullar-les i quedar-se nus, amb el gest i prou. Què ens quedarà, llavors?
Potser el vent i el frec de les fulles als canyars, els camins, els marges, les atzavares, les fonts i els anissos, els roures i les alzines, la sentor humida del bosc, la molsa, el grèvol, les clarianes, la llum dels dissabtes al matí...
Ens quedarà el que de debò importa: les paraules nues. Els gests
|
Les paraules ens són, sovint, una excusa perquè no en sabem més. El que de debò costa és despullar-les i quedar-se nus, amb el gest i prou. Què ens quedarà, llavors?
Potser el vent i el frec de les fulles als canyars, els camins, els marges, les atzavares, les fonts i els anissos, els roures i les alzines, la sentor humida del bosc, la molsa, el grèvol, les clarianes, la llum dels dissabtes al matí...
Ens quedarà el que de debò importa: les paraules nues. Els gests