dilluns, d’octubre 18, 2004
“Recolli” el tiquet.
No anem bé..., 
Qui més qui menys, tots hem patit amb això de “les noves tecnologies”. És un món complicat i fins que no ho tens per mà, neguiteja, perquè no dominem prou la matèria i sempre hem d’acabar en mans d’un professional que ens tregui les castanyes del foc. L’altre dia mateix vaig anar al metge tot capficat perquè em pensava que tenia els “drivers” inflamats però es veu que no, que només tenia el “búfer” una mica irritat i ja està, que això ja és ben normal i que li passa a molta gent. Em vaig quedar molt més tranquil. Però a vegades ens trobem amb vertaders atzucacs: recordo el primer dia que vaig introduir el bitllet de tren a la màquina de la RENFE per tal d’accedir a l’andana. “Recolliu el tiquet”, em va dir, des de la pantalla. Jo em vaig girar de seguida per veure qui era el meu acompanyant, però es veu que no, que es referia a mi i prou. Vaig pensar doncs, que deuria ser una mena de plural majestàtic. És una bona manera de començar el dia: com un rei. Ni que sigui a les 7 del matí i havent d’agafar el tren per anar a la feina. Ara han instal.lat unes màquines noves per tal de poder-hi comprar el tiquet. L’altre dia se’m va caducar la T-50 i en vaig fer ús. Marco les opcions, pitjo un botó, l’altre...fins que la màquina em diu per la pantalla: “recolli” el tiquet. “Recolli”? D’entrada, el primer que se’m va ocórrer és que algú havia pensat que, si a l’altra màquina deia “recolliu”, en singular seria “recolli”. Dubtava: “Carles, fes el que et diuen...”. Oi que diu recolli? Doncs recolli. Dit i fet, recullo el tiquet, busco la ranura que semblava més convenient i començo a collar. I no una vegada, no, tres i quatre! La màquina ho deia ben clar: “recolli”. Però allí no passava res. Finalment vaig optar per anar a la finestreta on l’operari, molt amablement, em va vendre un altre tiquet. Però em vaig quedar amb el dubte de per què volen que “recollem” el tiquet. Potser el que volen dir és “reculli” el tiquet. Però llavors em penso que ens ho farien saber, oi?. O no?
|
Qui més qui menys, tots hem patit amb això de “les noves tecnologies”. És un món complicat i fins que no ho tens per mà, neguiteja, perquè no dominem prou la matèria i sempre hem d’acabar en mans d’un professional que ens tregui les castanyes del foc. L’altre dia mateix vaig anar al metge tot capficat perquè em pensava que tenia els “drivers” inflamats però es veu que no, que només tenia el “búfer” una mica irritat i ja està, que això ja és ben normal i que li passa a molta gent. Em vaig quedar molt més tranquil. Però a vegades ens trobem amb vertaders atzucacs: recordo el primer dia que vaig introduir el bitllet de tren a la màquina de la RENFE per tal d’accedir a l’andana. “Recolliu el tiquet”, em va dir, des de la pantalla. Jo em vaig girar de seguida per veure qui era el meu acompanyant, però es veu que no, que es referia a mi i prou. Vaig pensar doncs, que deuria ser una mena de plural majestàtic. És una bona manera de començar el dia: com un rei. Ni que sigui a les 7 del matí i havent d’agafar el tren per anar a la feina. Ara han instal.lat unes màquines noves per tal de poder-hi comprar el tiquet. L’altre dia se’m va caducar la T-50 i en vaig fer ús. Marco les opcions, pitjo un botó, l’altre...fins que la màquina em diu per la pantalla: “recolli” el tiquet. “Recolli”? D’entrada, el primer que se’m va ocórrer és que algú havia pensat que, si a l’altra màquina deia “recolliu”, en singular seria “recolli”. Dubtava: “Carles, fes el que et diuen...”. Oi que diu recolli? Doncs recolli. Dit i fet, recullo el tiquet, busco la ranura que semblava més convenient i començo a collar. I no una vegada, no, tres i quatre! La màquina ho deia ben clar: “recolli”. Però allí no passava res. Finalment vaig optar per anar a la finestreta on l’operari, molt amablement, em va vendre un altre tiquet. Però em vaig quedar amb el dubte de per què volen que “recollem” el tiquet. Potser el que volen dir és “reculli” el tiquet. Però llavors em penso que ens ho farien saber, oi?. O no?
