dijous, de novembre 11, 2004
Baluard
Girona... 
De vegades n’hi prou amb un gest per fer-se un baluard on resguardar-se. Només amb una mirada, potser. D’altres, és fet d’atzavara i sol de mitja tarda o de llum de dissabte al matí, de pedres plenes d’anys, de faigs i salzes, d’heura i carrers antics, de riu, de pont, de llum de fanal que llisca per les teulades, de vidre entelat i de nit...i fa gust de creppe i cervesa amarga, ametlla ensucrada i cafè amb llet de bon matí...
(Girona. Àlbum de fotos)
|
De vegades n’hi prou amb un gest per fer-se un baluard on resguardar-se. Només amb una mirada, potser. D’altres, és fet d’atzavara i sol de mitja tarda o de llum de dissabte al matí, de pedres plenes d’anys, de faigs i salzes, d’heura i carrers antics, de riu, de pont, de llum de fanal que llisca per les teulades, de vidre entelat i de nit...i fa gust de creppe i cervesa amarga, ametlla ensucrada i cafè amb llet de bon matí...
(Girona. Àlbum de fotos)
