divendres, de novembre 12, 2004
El món no és fet per a nosaltres.
Penjant del temps 
El món no és fet per a nosaltres, no. El món, amb els seus engranatges perfectament alineats i greixats, amb els seus timbres i les seves sirenes, amb els seus cotxes que corren enlluernats amb els seus fars, amunt i avall, amunt i avall, amb els seus rellotges de corda infinita, tic-tac, tic-tac i els seus pèndols que es gronxen sense parar. No, el món no és fet per a nosaltres. Amb els seus balanços, amb els seus comptes d’explotació i el seu exèrcit de notaris que donen fe, amb els seus comptables grisos de visera i “manguitos” i els seus llibres, “debe” i “haber”. És bo saber-ho, almenys. El món, aquest món, no és fet per a nosaltres. I així anem fent, mentre aprenem a viure pels racons de nosaltres mateixos, per les esquerdes del temps.
|
El món no és fet per a nosaltres, no. El món, amb els seus engranatges perfectament alineats i greixats, amb els seus timbres i les seves sirenes, amb els seus cotxes que corren enlluernats amb els seus fars, amunt i avall, amunt i avall, amb els seus rellotges de corda infinita, tic-tac, tic-tac i els seus pèndols que es gronxen sense parar. No, el món no és fet per a nosaltres. Amb els seus balanços, amb els seus comptes d’explotació i el seu exèrcit de notaris que donen fe, amb els seus comptables grisos de visera i “manguitos” i els seus llibres, “debe” i “haber”. És bo saber-ho, almenys. El món, aquest món, no és fet per a nosaltres. I així anem fent, mentre aprenem a viure pels racons de nosaltres mateixos, per les esquerdes del temps.
