dissabte, de novembre 06, 2004
Ella ve quan vol...
La felicitat... 
Ella ve quan vol. No li calen vestits elegants, ni cotxes esportius. Tampoc assolir determinades fites: una llicenciatura, un postgrau…. A la feina a vegades la millor, és la pitjor. I viceversa. Tampoc no és cap garantia, doncs. Pots anar a Roma o a París esperant trobar-la i ella serà lluny, ben lluny, rera els vidres entelats d’un antic cafè, potser. I un dia, sense pensar-ho, t’asseus en un banc del parc i sents el vent com passa entre els arbres. I de cop, la seva veu xamosa: “Hola…”. I és que ella ve quan vol.
|
Ella ve quan vol. No li calen vestits elegants, ni cotxes esportius. Tampoc assolir determinades fites: una llicenciatura, un postgrau…. A la feina a vegades la millor, és la pitjor. I viceversa. Tampoc no és cap garantia, doncs. Pots anar a Roma o a París esperant trobar-la i ella serà lluny, ben lluny, rera els vidres entelats d’un antic cafè, potser. I un dia, sense pensar-ho, t’asseus en un banc del parc i sents el vent com passa entre els arbres. I de cop, la seva veu xamosa: “Hola…”. I és que ella ve quan vol.
