dilluns, de desembre 06, 2004
Jazz amb Ç
L'August Tharrats. Tha, pels amics.
El jazz és un estil de música que fa por a molta gent (“Buf! Jo, el jazz…”) perquè el consideren "difícil" i, en part, és veritat: moltes cançons no entren a la primera i cal tenir una certa base musical per apreciar-les. Cal un esforç, tot i que no sempre (tampoc cal començar la casa per la teulada!).
Es pot començar, per exemple, amb un dels fonaments del jazz: el blues. El blues és més simple musicalment. Bàsicament, es tracta d’una roda de dotze compassos i tres acords. Però això no el desmereix gens: el que de debò costa, d’un bon blues, és posar-hi el sentiment. I això no és gens fàcil.
A casa nostra tenim molt bons intèrprets de blues, com la Txell Sust (una bona veu) i l’August Tharrats Trio (amb l’August, el més bluesy dels pianistes d’aquí, l’humor àcid del bateria, l’Aldo Munari i l’Artur Regada –La Vella Dixieland- al contrabaix ). No us en perdeu el proper concert!
|
El jazz és un estil de música que fa por a molta gent (“Buf! Jo, el jazz…”) perquè el consideren "difícil" i, en part, és veritat: moltes cançons no entren a la primera i cal tenir una certa base musical per apreciar-les. Cal un esforç, tot i que no sempre (tampoc cal començar la casa per la teulada!).
Es pot començar, per exemple, amb un dels fonaments del jazz: el blues. El blues és més simple musicalment. Bàsicament, es tracta d’una roda de dotze compassos i tres acords. Però això no el desmereix gens: el que de debò costa, d’un bon blues, és posar-hi el sentiment. I això no és gens fàcil.
A casa nostra tenim molt bons intèrprets de blues, com la Txell Sust (una bona veu) i l’August Tharrats Trio (amb l’August, el més bluesy dels pianistes d’aquí, l’humor àcid del bateria, l’Aldo Munari i l’Artur Regada –La Vella Dixieland- al contrabaix ). No us en perdeu el proper concert!