dijous, de desembre 09, 2004
Zero
Els amants.René Magritte 
2 dividit entre 0, per contra del que afirmen els matemàtics, no dóna infinit. Dóna 0. Un zero infinit que ho ocupa tot. I els ulls es tornen zeros, la boca és un zero amb dents que escup zeros que cauen com còdols pendent avall. Zeros que regalimen per les galtes, pels plecs de la faldilla. Zeros, els traus de l’abric. Zero, les puntes dels dits que han perdut la memòria. Zero, la memòria, que ja no té dits per abastar els records. 2 dividit entre 0, no dóna infinit. Dóna 0, nothing, nichts, nada, res....zero.
|
2 dividit entre 0, per contra del que afirmen els matemàtics, no dóna infinit. Dóna 0. Un zero infinit que ho ocupa tot. I els ulls es tornen zeros, la boca és un zero amb dents que escup zeros que cauen com còdols pendent avall. Zeros que regalimen per les galtes, pels plecs de la faldilla. Zeros, els traus de l’abric. Zero, les puntes dels dits que han perdut la memòria. Zero, la memòria, que ja no té dits per abastar els records. 2 dividit entre 0, no dóna infinit. Dóna 0, nothing, nichts, nada, res....zero.
