dimarts, de novembre 30, 2004
Postres de músic?
De postres... 
Escuma de cafè amb llet als llavis o potser un regust de canyella. Pastís de formatge i panses de Corint, aroma de raspadura de llimona...galetes de mantega. Profiterols amb xocolata desfeta i nata. Gelat de crocant i caramel. Moscatell, nous i avellanes torrades. Postres de músic?...postres de tu!
|
Escuma de cafè amb llet als llavis o potser un regust de canyella. Pastís de formatge i panses de Corint, aroma de raspadura de llimona...galetes de mantega. Profiterols amb xocolata desfeta i nata. Gelat de crocant i caramel. Moscatell, nous i avellanes torrades. Postres de músic?...postres de tu!
dilluns, de novembre 29, 2004
VIRUS
Virus...
Els accidents, les malaties greus…són coses que només passen als altres. No hi comptem mai que potser un dia ens tocarà a nosaltres. Per això no se’n va saber avenir quan el metge li va deixar anar:
-Ha donat positiu…
Positiu? No, no podia passar-li pas això. No a ell. Era massa llest per caure en aquesta mena de paranys. Sempre havia pres mesures. Bé, gairebé sempre…
…però els virus no hi entenen de probabilitats.
|
Els accidents, les malaties greus…són coses que només passen als altres. No hi comptem mai que potser un dia ens tocarà a nosaltres. Per això no se’n va saber avenir quan el metge li va deixar anar:
-Ha donat positiu…
Positiu? No, no podia passar-li pas això. No a ell. Era massa llest per caure en aquesta mena de paranys. Sempre havia pres mesures. Bé, gairebé sempre…
…però els virus no hi entenen de probabilitats.
diumenge, de novembre 28, 2004
Dubte
Ups!
Rebel o despistat?
|
Rebel o despistat?
"Do we have time?"
Three Boy Scouts, a lawyer, a priest, and a pilot are in a plane that is about to crash. The pilot says "Well, we only have 3 parachutes, lets give them to the three Boy Scouts. They are young and have their whole lives in front of them" The lawyer says "Fuck the Boy Scouts!" The priest says "Do we have time?"
Glups...
.jpg)
Tot escoltant: Joss Stone. The Soul Sessions
|
Glups...
.jpg)
Tot escoltant: Joss Stone. The Soul Sessions
dissabte, de novembre 27, 2004
Jo lligo, tu lligues...
On the internet...
Traducció: "Per Internet ningú no sap que ets un gos..."
¿Heu lligat mai per Internet? ;-)
|
Traducció: "Per Internet ningú no sap que ets un gos..."
¿Heu lligat mai per Internet? ;-)
dijous, de novembre 25, 2004
A la rebotiga
|.jpg)
dimarts, de novembre 23, 2004
Els sons de la nit
Night sounds...
És de nit i la ciutat descansa, com si el temps s’aturés amb la foscor. El silenci, trencat momentàniament pel soroll d’un cotxe que s’allunya, el bordar d’un gos o els passos reverberants d’algun noctàmbul, omple carrers, portals i aparadors.
No gaire lluny, però, un fil de llum s’escapa per l’escletxa d’una porta mal tancada. A l’interior quatre músics cerquen amb emoció tan sols un instant de màgia…
(Toni Solà)
…el Jazz, una altra vegada.
Tot escoltant: Toni Solà&Ingasi Terraza trio. Night Sounds
|
És de nit i la ciutat descansa, com si el temps s’aturés amb la foscor. El silenci, trencat momentàniament pel soroll d’un cotxe que s’allunya, el bordar d’un gos o els passos reverberants d’algun noctàmbul, omple carrers, portals i aparadors.
No gaire lluny, però, un fil de llum s’escapa per l’escletxa d’una porta mal tancada. A l’interior quatre músics cerquen amb emoció tan sols un instant de màgia…
(Toni Solà)
…el Jazz, una altra vegada.
Tot escoltant: Toni Solà&Ingasi Terraza trio. Night Sounds
Pedres
Cahors (França). 2004
De les pedres en podem fer projectils o ponts. De nosaltres depèn.
|
De les pedres en podem fer projectils o ponts. De nosaltres depèn.
Tendresa
Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Ah!, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.
Lluís Llach. 9 (1998)
Sóc a la rebotiga
|
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Ah!, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.
Lluís Llach. 9 (1998)
Sóc a la rebotiga
dilluns, de novembre 22, 2004
Revenge
Revenge
De vegades se’ns obliden els motius. I tot té un aire trist i bròfec, d’una vacuïtat aclaparadora. Una mica descarnada, fins i tot, com d’ala de papallona que ha perdut els colors. I els objectes són més tristos i inanimats que mai i el vent s’atura i fins les capses de música obliden la seva melodia...
...perquè els amants ja no recorden la seva cançó.
|
De vegades se’ns obliden els motius. I tot té un aire trist i bròfec, d’una vacuïtat aclaparadora. Una mica descarnada, fins i tot, com d’ala de papallona que ha perdut els colors. I els objectes són més tristos i inanimats que mai i el vent s’atura i fins les capses de música obliden la seva melodia...
...perquè els amants ja no recorden la seva cançó.
dissabte, de novembre 20, 2004
Selfportrait
Litus...c'est moi.
Autorretrat a París (Agost 2004)
|
Autorretrat a París (Agost 2004)
Vocacions
Van Gogh al museu d'Orsay (París). Només va vendre un quadre...
Al llarg de la Història hi ha hagut gent amb vocació de pal de paller, de màquina de tren, gent que ens han deixat grans obres...d’altres només han tingut vocació d’engranatge, de vagó, de “senyora de...”
Els primers mouen el món, però els segons sembla que tenen menys problemes per pagar els terminis de la hipoteca...
|
Al llarg de la Història hi ha hagut gent amb vocació de pal de paller, de màquina de tren, gent que ens han deixat grans obres...d’altres només han tingut vocació d’engranatge, de vagó, de “senyora de...”
Els primers mouen el món, però els segons sembla que tenen menys problemes per pagar els terminis de la hipoteca...
dijous, de novembre 18, 2004
God
La creació d'Adam. Michelangelo Buonarroti (1475-1564)
Déu no crec que sigui cap sortida, és un psicotròpic més, una excusa, un motiu, és canviar el nom de les variables però no resoldre el problema...God is a concept by wich we measure our pain, res més.
Tot escoltant: God.John Lennon
|
Déu no crec que sigui cap sortida, és un psicotròpic més, una excusa, un motiu, és canviar el nom de les variables però no resoldre el problema...God is a concept by wich we measure our pain, res més.
Tot escoltant: God.John Lennon
dimecres, de novembre 17, 2004
Fosc
De nit
Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tots els carrers són buits, de quan la festa s’acaba: vidres trencats, vòmits i orins. Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen pels carrers i els seus fanals de llum freda, pàl.lida i marcida. No, ningú no parla de les llambordes dures i humides, de quan els bordons es fan alts i els carrers, estrets. Dels escombriaires que reguen els carrers, els pidolaires, les putes de la Rambla i els cartrons de vi. No sempre és càlida la nit...
|
Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tots els carrers són buits, de quan la festa s’acaba: vidres trencats, vòmits i orins. Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen pels carrers i els seus fanals de llum freda, pàl.lida i marcida. No, ningú no parla de les llambordes dures i humides, de quan els bordons es fan alts i els carrers, estrets. Dels escombriaires que reguen els carrers, els pidolaires, les putes de la Rambla i els cartrons de vi. No sempre és càlida la nit...
dimarts, de novembre 16, 2004
Curiositats de l'idioma
Ai, Sepharad...
...Son nazionalistas (Ci y Zi: igual sonido)
Eduardo Haro Tecglen a El País (16/11/04)
Sona igual en espanyol, no en català!
…potser és per algun motiu…
|
...Son nazionalistas (Ci y Zi: igual sonido)
Eduardo Haro Tecglen a El País (16/11/04)
Sona igual en espanyol, no en català!
…potser és per algun motiu…
dilluns, de novembre 15, 2004
Tan diferents...i tan iguals.
L'ADN...
“Hem de parlar...”
“En què penses?...”
“Et noto distant...”
“Si ho veies per què no m’ho deies?...”
“Com m’has decebut. Ara ho veig clar..”
“Tu m’estimes?...”
“Del que hi ha entre ell i jo no n’has de fer res...”
“No és cosa teva...”
“És que no vull fer-te mal...”
“Així m’agrada, que refacis la treva vida...”
Diuen que les persones ens diferenciem les unes de les altres només en l’1% del nostre codi genètic. En alguna cosa s’havia de notar...
|
“Hem de parlar...”
“En què penses?...”
“Et noto distant...”
“Si ho veies per què no m’ho deies?...”
“Com m’has decebut. Ara ho veig clar..”
“Tu m’estimes?...”
“Del que hi ha entre ell i jo no n’has de fer res...”
“No és cosa teva...”
“És que no vull fer-te mal...”
“Així m’agrada, que refacis la treva vida...”
Diuen que les persones ens diferenciem les unes de les altres només en l’1% del nostre codi genètic. En alguna cosa s’havia de notar...
diumenge, de novembre 14, 2004
Just a joke...
Notre Dame...
What is this?
|
What is this?
Clar de lluna
La llum de la lluna...
No passa res si de sobte es fa de nit en ple dia. Amb una mica de sort bescanviarem el sol per una lluna plena que ens seguirà il.luminant.
Tot escoltant: Clar de lluna. Claude Debussy
|
No passa res si de sobte es fa de nit en ple dia. Amb una mica de sort bescanviarem el sol per una lluna plena que ens seguirà il.luminant.
Tot escoltant: Clar de lluna. Claude Debussy
divendres, de novembre 12, 2004
El món no és fet per a nosaltres.
Penjant del temps
El món no és fet per a nosaltres, no. El món, amb els seus engranatges perfectament alineats i greixats, amb els seus timbres i les seves sirenes, amb els seus cotxes que corren enlluernats amb els seus fars, amunt i avall, amunt i avall, amb els seus rellotges de corda infinita, tic-tac, tic-tac i els seus pèndols que es gronxen sense parar. No, el món no és fet per a nosaltres. Amb els seus balanços, amb els seus comptes d’explotació i el seu exèrcit de notaris que donen fe, amb els seus comptables grisos de visera i “manguitos” i els seus llibres, “debe” i “haber”. És bo saber-ho, almenys. El món, aquest món, no és fet per a nosaltres. I així anem fent, mentre aprenem a viure pels racons de nosaltres mateixos, per les esquerdes del temps.
|
El món no és fet per a nosaltres, no. El món, amb els seus engranatges perfectament alineats i greixats, amb els seus timbres i les seves sirenes, amb els seus cotxes que corren enlluernats amb els seus fars, amunt i avall, amunt i avall, amb els seus rellotges de corda infinita, tic-tac, tic-tac i els seus pèndols que es gronxen sense parar. No, el món no és fet per a nosaltres. Amb els seus balanços, amb els seus comptes d’explotació i el seu exèrcit de notaris que donen fe, amb els seus comptables grisos de visera i “manguitos” i els seus llibres, “debe” i “haber”. És bo saber-ho, almenys. El món, aquest món, no és fet per a nosaltres. I així anem fent, mentre aprenem a viure pels racons de nosaltres mateixos, per les esquerdes del temps.
dijous, de novembre 11, 2004
Baluard
Girona...
De vegades n’hi prou amb un gest per fer-se un baluard on resguardar-se. Només amb una mirada, potser. D’altres, és fet d’atzavara i sol de mitja tarda o de llum de dissabte al matí, de pedres plenes d’anys, de faigs i salzes, d’heura i carrers antics, de riu, de pont, de llum de fanal que llisca per les teulades, de vidre entelat i de nit...i fa gust de creppe i cervesa amarga, ametlla ensucrada i cafè amb llet de bon matí...
(Girona. Àlbum de fotos)
|
De vegades n’hi prou amb un gest per fer-se un baluard on resguardar-se. Només amb una mirada, potser. D’altres, és fet d’atzavara i sol de mitja tarda o de llum de dissabte al matí, de pedres plenes d’anys, de faigs i salzes, d’heura i carrers antics, de riu, de pont, de llum de fanal que llisca per les teulades, de vidre entelat i de nit...i fa gust de creppe i cervesa amarga, ametlla ensucrada i cafè amb llet de bon matí...
(Girona. Àlbum de fotos)
dimarts, de novembre 09, 2004
AVÍS (MOLT IMPORTANT!)
Atenció!
A partir d'avui El Cafè d'en Litus canvia d'idioma per passar a ser escrit exlusivament en Valencià.
Així per exemple el títol "El Cafè d'en Litus" passa a dir-se "El Cafè d'en Litus".
La secció "Contacte" i el corresponent rètol "escriu-me", passen a anomenar-se "Contacte" i "escriu-me", respectivament.
Per la resta de blogs, la secció anomenada "Altres cafès", passa a dir-se "Altres cafès".
Gràcies per la comprensió i disculpeu les molèsties però aquí al Cafè tampoc no volíem ser menys...
La Direcció.
|
A partir d'avui El Cafè d'en Litus canvia d'idioma per passar a ser escrit exlusivament en Valencià.
Així per exemple el títol "El Cafè d'en Litus" passa a dir-se "El Cafè d'en Litus".
La secció "Contacte" i el corresponent rètol "escriu-me", passen a anomenar-se "Contacte" i "escriu-me", respectivament.
Per la resta de blogs, la secció anomenada "Altres cafès", passa a dir-se "Altres cafès".
Gràcies per la comprensió i disculpeu les molèsties però aquí al Cafè tampoc no volíem ser menys...
La Direcció.
dilluns, de novembre 08, 2004
Concert per a targeta de crèdit i escala mecànica. BWV 1043: Largo ma non troppo
El somni de Moebius...
Passen targetes de crèdit per les caixes enregistradores (“el seu DNI, si us plau?”), ascensors amunt i avall, obren i tanques portes (“Caballeros 3ª planta, aproveche nuestras ofertas”), s’encenen els llums: 1,2,3,4...5, números de colors. Escales que pugen, escales que baixen, s’engoleixen i s’escupen. Gent, gent i més gent que compra (“en efectiu?”), que torna (“en diners o en vals de compra?”), que parla, que crida (“me oyes? Oye...Oye, que no tengo cobertura!”), que menja (“un tallat”...”barra, un cortado!”). Oferta!, oferta! (“2x1”, “Sólo 13,99 euros”...), “ja és soci?”, “té la targeta de client?”, “en què puc ajudar-lo?”, “ho sento, de la seva talla no ens en queden...”, “Planta joven...”, “coja una muestra!”, “compre ahora y empiece a pagar en febrero”...”Bones Festes!!” a principis de novembre. El somni de Moebius fet consum.
|
Passen targetes de crèdit per les caixes enregistradores (“el seu DNI, si us plau?”), ascensors amunt i avall, obren i tanques portes (“Caballeros 3ª planta, aproveche nuestras ofertas”), s’encenen els llums: 1,2,3,4...5, números de colors. Escales que pugen, escales que baixen, s’engoleixen i s’escupen. Gent, gent i més gent que compra (“en efectiu?”), que torna (“en diners o en vals de compra?”), que parla, que crida (“me oyes? Oye...Oye, que no tengo cobertura!”), que menja (“un tallat”...”barra, un cortado!”). Oferta!, oferta! (“2x1”, “Sólo 13,99 euros”...), “ja és soci?”, “té la targeta de client?”, “en què puc ajudar-lo?”, “ho sento, de la seva talla no ens en queden...”, “Planta joven...”, “coja una muestra!”, “compre ahora y empiece a pagar en febrero”...”Bones Festes!!” a principis de novembre. El somni de Moebius fet consum.
diumenge, de novembre 07, 2004
Coses que fan de mal dir...
"Actualment es publiquen coses de poca qualitat pel sol fet de ser fetes en català. Obres que en castellà, per exemple, no és publicarien".
M'ho van dir en un dinar i hi estic totalment d'acord.
|
M'ho van dir en un dinar i hi estic totalment d'acord.
dissabte, de novembre 06, 2004
Ella ve quan vol...
La felicitat...
Ella ve quan vol. No li calen vestits elegants, ni cotxes esportius. Tampoc assolir determinades fites: una llicenciatura, un postgrau…. A la feina a vegades la millor, és la pitjor. I viceversa. Tampoc no és cap garantia, doncs. Pots anar a Roma o a París esperant trobar-la i ella serà lluny, ben lluny, rera els vidres entelats d’un antic cafè, potser. I un dia, sense pensar-ho, t’asseus en un banc del parc i sents el vent com passa entre els arbres. I de cop, la seva veu xamosa: “Hola…”. I és que ella ve quan vol.
|
Ella ve quan vol. No li calen vestits elegants, ni cotxes esportius. Tampoc assolir determinades fites: una llicenciatura, un postgrau…. A la feina a vegades la millor, és la pitjor. I viceversa. Tampoc no és cap garantia, doncs. Pots anar a Roma o a París esperant trobar-la i ella serà lluny, ben lluny, rera els vidres entelats d’un antic cafè, potser. I un dia, sense pensar-ho, t’asseus en un banc del parc i sents el vent com passa entre els arbres. I de cop, la seva veu xamosa: “Hola…”. I és que ella ve quan vol.
dijous, de novembre 04, 2004
Break the rules!
Break it!
Si cal cremarem les naus. Estriparem les cartes. Noves regles pel nou joc. Desfarem camins, esborrarem antigues passes que no menaven enlloc. I desfarem ponts i en farem de nous. Omplirem els mots amb saba nova i alçarem talaies des d'on albirar-hi uns altres horitzons. Break the rules!
|
Si cal cremarem les naus. Estriparem les cartes. Noves regles pel nou joc. Desfarem camins, esborrarem antigues passes que no menaven enlloc. I desfarem ponts i en farem de nous. Omplirem els mots amb saba nova i alçarem talaies des d'on albirar-hi uns altres horitzons. Break the rules!
Instruments de navegació
On és el Nord?
La brúixola, indica el Nord.
L'astrolabi, la latitud geogràfica.
El rumb, nosaltres. I això és el que veritablement costa.
|
La brúixola, indica el Nord.
L'astrolabi, la latitud geogràfica.
El rumb, nosaltres. I això és el que veritablement costa.
dimecres, de novembre 03, 2004
Una mica de til.la?
Pels nervis...
Ens farà falta pels propers quatre anys...
|
Ens farà falta pels propers quatre anys...
